RAÇA HOLSTEIN
El bestiar Holstein-Friesian té el seu origen a Holanda. En els països europeus se li troben com un animal de doble propòsit. En els EUA es va desenvolupar un tipus amb més alta producció de llet, que després va ser distribuït a Amèrica Llatina. El color característic de la raça és blanc tacat de negre. De vegades, s'observa exemplars amb taca vermelles. La proporció dels dos colors és variable, encara que sempre ha de ser blanc l'abdomen, la borla de la cua i part de les extremitats. El pes mitjà de les femelles adultes és de 600 a 650 kg. Els mascles sempre tenen pes superior, arribant a sobrepassar els 1200 kg. Aquest tipus de bestiar és un del més gran i les seves característiques són bastant definides. Les femelles presenta la típica forma triangular, que caracteritza les races lleteres. En la majoria dels animals d'aquesta raça són dòcils i fàcils de manejar. Les vaques holstein són les millors productores de llet, però el contingut de greix butírica de la llet no és molt alt. Per la seva alta producció, els animals purs de raça Holstein no suporten bé els climes tropicals. Per aquesta raó, es realitza la creua d'aquestes races amb el bestiar cebú. El resultat és un animal resistent amb una major producció de llet.
La vaca Holstein o vaca frisona és una raça vacuna procedent de la regió frisosajona (Frisia i Holanda del Nord, a Alemanya i els Països Baixos, respectivament), que destaca per la seva alta producció de llet, carn i la seva bona adaptabilitat. Aquestes característiques van fer que fos adoptada en ramaderies de nombrosos països, sent actualment la raça més comuna a tot el món en granges per a la producció vacuna de llet. Aquest animal neix amb un pes aproximat de 40 kg. Les vaques Holstein arriben a pesar al voltant de 600 kg, mentre que els toros arriben fins als 1000 kg.
Habitualment la producció es mesura en una lactació normalitzada a 305 dies (normalment la vaca es té en producció aquest temps i després la hi "seca" entre 40 dies i 2 mesos abans del part, que és quan comença la següent lactació). Aquesta producció és altament variable segons el maneig i l'alimentació de la vaca, però es coneixen vaques que han superat amb molt els 20.000 L de llet. Com a exemple, hi ha zones d'Espanya i Andorra on la mitjana de l'àrea ronda els 12.000 litres, amb uns percentatges de greix i de proteïna d'aprox. 3,70% i 3,15%, respectivament. Aquestes produccions requereixen un maneig molt especialitzat, una alta selecció genètica i una alimentació molt cuidada. Hi ha professionals que es dediquen precisament al disseny de l'alimentació de les vaques granja a granja. A cada país s'ha procurat adaptar la raça a les condicions locals, orientant la criança cap a diferents objectius. Així han sorgit subrazas i tipus "criolls" que difereixen de l'estàndard en grandària i requeriments, el que repercuteix en els rendiments mitjana de producció de llet i carn.
En el passat es distingien amb el nom de bestiar frisó dos tipus de races: una amb el cos blanc i negre (berrenda, tacada o overa), anomenada holandesa, Holstein-Friesian o overa negra, i una altra amb el cos tacat en vermell i blanc. Aquesta última va ser considerada als Estats Units durant anys com un defecte genètic. De vegades d'una vaca holstein i un toro holstein naixia una cria vermella i blanca, que era sacrificada immediatament. Però amb el temps es va descobrir que diferents animals negres i blancs són portadors de l'anomenat "factor vermell". Tanmateix, a finals del segle XIX ambdues eren considerades ja com raça única.
![Imagen](/uploads/1/8/4/2/18425827/7422176.jpeg)
Haz clic aquí para modificar.